Les noves fronteres (la Guerra dels Segadors)

Mapa del s.XVII amb els territoris de la Catalunya Nord cedits a França

Més enllà dels principals fets polítics i d’armes esdevinguts en el decurs de la Guerra de Successió (1705-1714), cal entendre el rol geopolític desenvolupat per Catalunya en l’època  700-505 exam moderna, dins la tradicional rivalitat entre les monarquies hispana i francesa per fer-se amb la supremacia militar i política europea.

Ens hem d’endarrerir fins a les primeres dècades del segle XVII amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i les  Cisco 640-692 seves conseqüències sobre Catalunya. La seva incidència sobre el Principat s’havia de plasmar a la dècada de 1640 en l’anomenada Guerra dels Segadors o de Separació (1640-52) amb la revolta de la població contra el problemàtic allotjament dels terços castellans i la posterior revolució política de les institucions catalanes davant els intents unificadors de la monarquia hispànica que havia de concloure amb la intervenció de les tropes del rei Lluís XIII de França com a nou comte de Barcelona.

Catalunya esdevenia així un front més d’una guerra general europea en un conflicte de caire fronterer que havia de durar dotze llargs anys. El tractat dels Pirineus, signat el 1659, entre els representants de Felip IV i del monarca francès Lluís XIV, culminava les negociacions de pau iniciades amb la Pau de Westfàlia (1648) i posava fi a la guerra que ambdues corones mantenien des del 1635. El text ratificat aleshores confirmava la cessió de les comarques del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l’Alta Cerdanya al Regne de França.

A partir d’aleshores s’adoptà el Pirineu com a línia divisòria entre la Monarquia hispànica i França. L’ocupació francesa en el decurs de la Guerra de Separació i la nova frontera geopolítica derivada del tractat dels Pirineus havien de fer de Catalunya i el seu territori una de les principals àrees del continent que patiren els efectes de l’anomenada “guerra moderna” per espai de quasi dos segles com a teatre d’operacions dels exèrcits de les dues potències confrontats.