Dinasties europees (la Guerra de Successió)

Escut de Carles VI

L’1 de novembre de l’any 1700 finia la vida del rei Carles II de Castella sense haver revocat el seu darrer testament a favor de Felip d’Anjou, el nét de Lluís XIV de França. Setze dies desprès, el rei francès optava per acceptar el testament i proclamar el seu nét com a Felip V d’Espanya. Decisió aquesta que contravenia el segon tractat signat a l’Haia entre França, Anglaterra i Holanda sobre l’herència dels Habsburg a la monarquia hispànica. Raó per la qual, només un any després, amb data del 7 de setembre de 1701, el Sacre Imperi, Anglaterra i Holanda constituïen la Gran Aliança de la Haia contra Lluís XIV de França i el seu nét Felip V d’Espanya. En darrer terme, el maig de 1702, la figura de l’Arxiduc Carles d’Àustria era postulada pels aliats com a successor al tron espanyol.


Bandera borbònica

Esclatava així un conflicte de caire internacional per la successió de la corona espanyola caracteritzada per l’ocàs definitiu de l’imperi espanyol a Europa al mateix temps que Catalunya i, per extensió, tota la península havia d’esdevenir l’escenari de les operacions bèl·liques de les altres potències europees que, des de dècades enrera, lluitaven per fer-se amb el control continental. Així, es van superar els trets tradicionals d’un conflicte dinàstic per esdevenir un enfrontament entre estats que anuncia les grans guerres contemporànies.

Alhora, es donava la disputa per imposar les seves respectives visions del món: les formulacions polítiques fonamentades en la representació parlamentària i associades a la nova burgesia comercial emergent, com a continuació de la vella tradició del pactisme català enfront l’absolutisme dels Borbó francesos.