Els protagonistes

Personatges històrics del conflicte. Bandol austriacista:

Carles d’Àustria (retrat)

L’Arxiduc Carles d’Àustria: L’arxiduc Carles d’Àustria nasqué a Viena l’any 1685. Fou el segon fill de Leopold I, emperador d’Àustria i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. L’any 1706, en plena Guerra de Successió, fou nomenat rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília, Castella i comte de Barcelona, passant a ser reconegut com a Carles III. Es casà l’1 d’agost de 1708 a la catedral de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. L’any 1711, en morir el seu germà Josep I, emperador d’Àustria, va ser coronat emperador d’Àustria, i renuncià als seus drets sobre la corona hispana pel Tractat d’Utrecht, a canvi dels Països Baixos, el Milanesat, el Regne de Sicília, Nàpols i Sardenya. Fou aleshores que féu retirar les tropes imperials de la península, abandonant els catalans a la seva sort. Morí el 20 d’octubre de 1740 a Viena i fou substituït en el títol imperial per la seva filla, l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.

Guido Von Starhembrerg (retrat)

Starhemberg: El mariscal austríac Guido Von Starhemberg fou el generalíssim de les forces aliades al servei de l’arxiduc Carles d’Àustria entre els anys 1708 i 1713. Durant bona part del conflicte bèl·lic romangué a Barcelona, encara que presencià importants batalles a l’interior de Catalunya i de la península, d’entre les quals destaquen Brihuega, Villaviciosa, Monte Torrero, Almenar i Prats de Rei, entre d’altres.

Manuel Desvalls (retrat)

Desvalls, germans: Antoni Desvalls i de Vergós (1666, el Poal-1724, Viena) i Manuel Desvalls i de Vergós (1674, el Poal-1774, Viena) foren dos dels militars catalans més compromesos amb la causa austriacista. El primer, conegut pel títol que ostentava de Marquès del Poal, presidí la Junta de Guerra a partir del juliol de 1713 i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit català a l’exterior de Barcelona. Era coronel de cavalleria del Regiment de Sant Jaume. Manuel Desvalls, el seu germà, fou coronel d’infanteria i, a partir de 1711, governador del castell de Cardona, darrer baluard en capitular. En el camí de l’exili, Manuel Desvalls fou governador de Gaeta (Nàpols), capità general de l’exèrcit austríac i gran camarlenc de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.

Marquès del Poal (signatura)

Marquès del Poal (signatura)

Rafael Casanova

Rafael Casanova: Rafael Casanova i Comes nasqué a Moià l’any 1660. Estudià dret a l’Estudi General de Barcelona i exercí com a advocat. L’any 1706 accedí al càrrec de conseller de la ciutat de Barcelona. El 30 de novembre de 1713, en ple setge borbònic de Barcelona, fou nomenat Conseller en Cap, màxima autoritat de la ciutat, i com a tal, coronel de la Coronela, la milícia urbana més nombrosa de la ciutat. L’11 de setembre de 1714, durant l’assalt final de la ciutat per les tropes borbòniques, fou ferit al baluard de Sant Pere, mentre portava la bandera de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Fent-se passar per mort, s’instal·là a Sant Boi de Llobregat, a casa de la seva muller. Amnistiat l’any 1719, Casanova continuà exercint com a advocat fins a l’any 1737. Morí en aquesta mateixa població l’any 1743.

Bac de Roda: Francesc Macià i Ambert, més conegut com a Bac de Roda, nasqué a Roda de Ter l’any 1658. Fou un dels prohoms que firmaren el Pacte dels Vigatans (1705), i posteriorment, esdevingué un dels caps militars dels austriacistes catalans, participant en importants batalles com la del Congost. Essent coronel de fusellers de les tropes catalanes, fou fet presoner durant l’ocupació borbònica de Vic i executat a la forca el 2 de novembre de 1713.

General Moragues

Josep Moragues: Josep Moragues i Mas nasqué a Sant Hilari Sacalm l’any 1669. Fou un dels signants del Pacte dels Vigatans el maig de 1705. L’any 1706 fou ascendit a general de batalla. Se li confiaren els càrrecs de governador de la fortalesa de Castellciutat i cap superior de les forces catalanes a les fronteres de la Seu d’Urgell. En capitular Castellciutat l’any 1713, Moragues es reféu a Sort, vila de la seva segona muller. L’any 1714 es refugià amb la seva família al castell de Cardona, des d’on dirigí diferents companyies per combatre els exèrcits borbònics. Acabada la guerra, quan es proposava d’embarcar-se cap a Mallorca, fou pres per la guàrdia borbònica i executat el dia 27 de març. El seu cap fou posat en una gàbia de ferro al Portal de Mar, on hi romangué 12 anys.

Ermengol Amill (signatura)

Ermengol Amill: Militar austriacista. Nasqué a Bonestarre l’any 1665. Fou coronel del regiment de Fusellers Voluntaris de Sant Raimon de Penyafort. Va ser un dels principals caps militars del front exterior de l’exèrcit austriacista català. El gener del 1714 es posà sota les ordres d’Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, i combaté al Maresme, Vallès, Moianès, Lluçanès, Bages, Baix Llobregat i Penedès. En capitular el castell de Cardona, s’acollí a la capitulació i pogué exiliar-se a l’Imperi. Va morir l’any 1732 després d’ocupar el càrrec de governador del castell de Crotone (Regne de Nàpols) entre 1730-1732.

 

 

Carrasclet (monument)

Carrasclet: Pere Joan Barceló i Anguera, més conegut com a Carrasclet, va néixer a Capçanes l’any 1682. La seva activitat guerrillera més important s’inicià acabada ja la Guerra de Successió. L’any 1718, trobant-se a la Catalunya francesa, fou nomenat coronel i se li encarregà la missió d’atacar els exèrcits borbònics de Catalunya. Allistà 8.000 homes per a la lluita, al mateix temps que féu una gran recollida d’armes pels pobles. Fou un gran estrateg i un bon coneixedor de les Serres de Prades, del Montsant, de la Mussara, de l’Argentera i de Llaberia, llocs on es refugià molt sovint quan era buscat per les tropes borbòniques.

Personatges històrics del conflicte. Bàndol borbònic:

Felip V

Felip V: Rei de Castella, Aragó, Sicília, Nàpols i Sardenya. Nasqué a Versalles l’any 1683. Fill de Lluís, gran delfí de França, i nét de Lluís XIV, rebé l’any 1700 el títol de Rei, com a herència testamentària del monarca Carles II. Esdevingué el primer Borbó en regnar Espanya. L’any 1707 suprimí les constitucions del País Valencià i d’Aragó, els territoris dels quals havien quedat derrotats. El mateix succeí amb el principat de Catalunya l’any 1716, quan s’imposà el Decret de  Nova. El seu regnat representà la introducció als seus estats d’una administració imitada de la francesa, tendent a la centralització i a una major eficàcia en la tributació. Morí a Madrid el 9 de juliol de 1746.

Duc de Vendôme

Duc de Vendôme: Lluís Josep de Borbó, Duc de Vendôme, era fill de Louis II de Bourbon-Vendôme i besnét del rei Enric IV de França. L’any 1688 fou nomenat lloctinent general de l’exèrcit de França i l’any 1695 comandant en cap de l’exèrcit francès al front del Rosselló. L’any 1710 fou enviat a Espanya per rellevar el Marquès de Bay com a comandant en cap de l’exèrcit borbònic espanyol. Aconseguí una victòria inicial al Setge de Brihuega, però fou derrotat a la Batalla de Villaviciosa. A la Batalla de Prats de Rei de 1711 hagué de retirar-se i posposar l’avenç sobre Barcelona. Morí l’11 de juny de 1712 a Vinaròs, víctima d’un empatx de llagostins i de marisc.

Duc de Berwick

Duc de Berwick: James Fitz-James, Duc de Berwick, va néixer a Moulins (França) l’any 1696. Era fill il·legítim del rei derrocat d’Anglaterra Jaume II i d’Arabella Churchill, germana del Duc de Marlborough, un dels més destacats generals de l’exèrcit britànic que lluità amb els exèrcits austriacistes. El juliol de 1714 arribà a Barcelona amb 20.000 soldats de reforç i una nombrosa artilleria, per iniciar l’atac a la ciutat, que estava assetjava des del juliol de 1713. L’11 de setembre, després d’alguns dies de canonades contra les muralles i la ciutat, Barcelona es rendí i Berwick en signà l’acta de capitulació juntament amb el tinent general austriacista Antoni de Villarroel, governador militar de Barcelona. Havent estat investit com a duc de Llíria i de Xèrica, Berwick morí en combat a Philippsburg (Alemanya) l’any 1734.

Comte de Montemar

Comte de Montemar: José Francisco Carrillo de Albornoz y Montiel (1671, Sevilla-1747, Madrid), tercer comte i primer duc de Montemar, fou un dels principals militars borbònics enviats a Catalunya durant la Guerra de Successió. El gener de 1714 fou enviat a reprimir la revolta antiborbònica de l’interior de Catalunya. Destacà per les seves operacions de càstig i repressió a la Catalunya central. El 18 de setembre de 1714 es féu càrrec de la capitulació del castell de Cardona. La seva principal carrera militar la féu acabada la Guerra de Successió, arribant l’any 1731 a ser nomenat Capità General dels Reials Exèrcits d’Espanya.