Els bàndols en conflicte

Àguila austriacista

Durant la Guerra de Successió s’enfrontaren dos bàndols molt heterogenis. Per una banda, els austriacistes, partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria, comptaven amb exèrcits procedents del Regne Unit, els Països Baixos, l’Imperi Austro-Hongarès, Portugal i Catalunya. Els soldats catalans representaven un sector minoritari dins de l’exèrcit austriacista, una part important d’ells eren fusellers de muntanya i soldats de cavalleria. La Diputació del General i la Ciutat de Barcelona, entre d’altres, tenien regiments propis al servei de la causa austriacista. L’exèrcit austriacista, abans del Tractat d’Utrecht (abril de 1713), arribà a mobilitzar més de 20.000 soldats per l’interior de Catalunya.

Bandera de la coronela de la infanteria borbònica

Pel que fa al bàndol borbònic, integraven l’exèrcit regiments francesos i castellans, dominant els francesos en nombre de contingents. Hi havia també regiments italians i irlandesos que lluitaven a favor de la causa borbònica. L’exèrcit borbònic, en les acaballes de la Guerra de Successió, l’any 1714, arribà a mobilitzar per l’interior de Catalunya més de 60.000 efectius.

La Guerra de Successió va ser també una guerra civil entre bàndols enfrontats, amb el partit austriacista sustentat pels vigatans i miquelets enfront els filofrancesos o botiflers (també coneguts com gavatxos, agavatxats i renegats).