El camp de batalla

A banda del paper de Cardona en la guerra, hi ha d’altres indrets destacables, tant pels fets del conflicte (grans batalles, saquejos o incendis) com per la seva identificació amb aquells temps:

  • Vic (Osona): zona inicial de la revolta catalana contra les tropes de Felip V (l’ermita de Sant Sebastià de Sentfores, on es signà el Pacte dels Vigatans (1705). Els vigatans eren els partidaris de la causa austriacista. A Osona també cal considerar Centelles i Manlleu, com a viles botifleres per competència amb Vic; i la batalla del Congost (1707).A Vic se celebra cada 10 de setembre la Marxa dels vigatans, convocada per la comissió Onze de Setembre Osona (des del 2001). Conté diversos actes, entre els quals una marxa de torxes, la Marxa dels Vigatans, la crema del decret de Nova Planta o l’homenatge a Bac de Roda.
  • El Lluçanès: Prats de Lluçanès representa un altre dels focus austriacistes i un dels més durament reprimits (incendi de 1714). Oristà i Sant Feliu Sassera també varen ser cremats i saquejats;
  • Moià, la casa de Rafael Casanova: Casa on va néixer (1660) Rafael Casanova, Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona i heroi de la seva defensa durant el setge de les tropes borbòniques el 1714. La Casa-museu conté una explicació museïtzada de la Guerra i de la vida de Rafael Casanova, l’arxiu municipal i el museu de Moià, dotat de col·leccions arqueològiques provinents de la Cova del Toll. A Moià se celebra la Festa Barroca cada Diada.
  • Talamanca: darrera batalla victoriosa de l’exèrcit català contra les tropes borbòniques, que tingué lloc els dies 13 i 14 d’agost de 1714. L’exèrcit català del Marquès del Poal, format per uns 2.500 fusellers de muntanya i genets del Regiment de Cavalleria de Sant Jaume, vencé a un exèrcit borbònic de més de 3.000 soldats, la majoria dragons, que lluitaven a les ordres del Conde de Montemar i dels brigadiers Vallejo i González.
  • Manresa: La ciutat fou cremada per les tropes borbòniques el 13 d’agost de 1713. El Duque de Pópuli envià una columna des de Barcelona, comandada pel general José Armendáriz, per castigar la ciutat, que s’havia revoltat contra les tropes borbòniques. L’incendi es propagà per bona part del nucli urbà, afectant uns 522 edificis, gairebé la meitat de la ciutat, inclosos la Casa de la Vila i les cases de la plaça Major, els carrers de Sobrerroca, de Sant Miquel i de Santa Llúcia, el raval de Sant Andreu i l’església del Carme. Es cremaren alguns molins de pólvora que acabaren d’estendre més les flames.
  • Sant Benet de Bages: El monestir de Sant Benet de Bages fou freqüentat en diferents ocasions per les tropes durant la Guerra de Successió. L’any 1714 el monestir fou saquejat pels soldats borbònics de Josep de Marimon, que s’emportaren 30 quarteres de civada pels cavalls. Durant la guerra, el monestir serví de refugi per a moltes famílies del territori, sobretot per les principals famílies de la ciutat de Manresa.
  • Sallent: La vila de Sallent, que havia près partit a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou durament repressaliada per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió. Per l’agost de 1713 la vila fou cremada, poc després de l’incendi de Manresa. Mig any després, el dia 13 de gener de 1714 una divisió de l’exèrcit borbònic arribà a Sallent i cremà novament la vila, que havia donat suport a les tropes de l’arxiduc Carles.
  • Balsareny:  El gener de 1714, el regiment borbònic de León, a les ordres del coronel Palomino, ocupà la vila. L’11 de gener hi arribaren els sometents del Lluçanès i el coronel austriacista Ferrer amb el seu regiment de fusellers, iniciant-se un tiroteig contra les tropes de Palomino, al qual arrestaren i feren presoner al castell de Cardona, capturant també la resta de soldats, prop de 700 soldats. El brigadier Vallejo, veient l’urgència de recuperar Balsareny, envià dues columnes sobre la població, sota comandament del català Bernardí Marimon i del brigadier Félix Álvarez de la Escalera. El coronel austriacista Ferrer els sortí al pas amb el seu regiment de fusellers, però s’hagué de refugiar a Sallent. Els borbònics cremaren Balsareny i marxaren cap a Sallent.
  • Bosc de Pregones (Santa Maria de Merlès): El dia 25 de gener de 1714 alguns fusellers del coronel Ferrer, units a uns quants sometents, degollaren prop de 700 soldats del regiment de León, que havien estat capturats a Balsareny, al bosc de Pregones, prop de la Serra de Degollats (Santa Maria de Merlès).
  • Gironella: celebra cada Diada un espectacle que repassa els fets històrics de la Guerra, en concret, la història d’una família que va col·laborar en la defensa de Barcelona.
  • Montserrat: L’octubre de 1713 fou expulsat del monestir de Montserrat el P. Fèlix Ramoneda, que havia estat abat durant el quadrienni de 1705-1709. Durant el seu abadiat, intentà separar el monestir de Montserrat de la Congregación de San Benito de Valladolid i aconseguir que a partir d’aleshores tots els abats de Montserrat fossin sempre catalans. Destacà la figura de Benet Sala i de Caramany, abat de Montserrat, que hagué d’exiliar-se per austriacista.
  • Prats de Rei, la Torre de la Manresana Aquesta torre formava part del quarter del general Starhemberg en la batalla dels Prats de Rei (1711) contra els exèrcits borbònics del Duc de Vendôme (exactament a la masia de Can Sala, encara existent). Al Museu municipal dels Prats de Rei hi ha un manuscrit anònim explicant els fets i un plànol original del camp de batalla. La Torre de la Manresana, és un excel·lent mirador des d’on explicar el territori i el desenvolupament de la batalla.
  • Calaf: Pel maig de 1710, un destacament borbònic irlandès, a les ordres del tinent general Daniel O’Mahony, atacà el castell de Calaf, on hi havia una guarnició austriacista, i a continuació, hi calà foc, després de prendre i destruir una gran quantitat de provisions de l’exèrcit austriacista. Un any i mig més tard, durant els mesos de setembre i desembre de 1711, la vila de Calaf acollí el quarter general borbònic del Duc de Vendôme, que es trobava instal·lat al casal de Mn. Jeroni Abadal. La vila fou ocupada per més de 30.000 soldats, que es desplegaren també per la població de Sant Martí de Sesgaioles, fins que abandonaren la zona el desembre de 1711.
  • Solsona: el bisbat i les figures del bisbe fra Guillem de Gonyalons i el Doctor Joan de Miquel com promotors de la revolta a favor de l’arxiduc. Solsona va perdre els seus estudis universitaris amb el Decret de Nova Planta.
  • Cervera: Per voluntat del rei Felip V, esdevingué l’únic centre d’estudis superiors a Catalunya en suprimir-se les sis universitats existents pel Decret de Nova Planta. La Universitat de Cervera és, sens dubte, una de les més monumentals obres d’arquitectura civil catalana de tot el segle XVIII. El Museu de Cervera, disposa de peces relacionades directament amb la Universitat i una secció especial d’època moderna.
  • Lleida: L’ocupació de Lleida per les tropes de Felip V després del setge de la tardor de 1707 significà una gran derrota per la ciutat. Les tropes franceses feren una repressió terrible sobre Lleida (com l’assassinat de 700 lleidatans al Convent del Roser). Inicialment les autoritats borbòniques convertiren la Seu Vella en presó i posteriorment, a partir de 1749, en caserna militar. El barri de la Suda fou enderrocat.
  • Almenar: A Almenar es produí una important batalla durant la Guerra de Successió. La batalla tingué lloc en la confluència dels camins de Lleida a Balaguer el dia 27 de juliol de 1710. L’exèrcit austriacista, comandat pel mariscal austríac Guido von Starhemberg i el general anglès James Stanhope, va enfrontar-se a l’exèrcit borbònic. La batalla fou a camp obert i va acabar amb una clara victòria de la causa austriacista, permetent continuar l’ofensiva en direcció a Saragossa, reconquerir l’Aragó i entrar a Madrid. La victòria d’Almenar obligà les tropes borbòniques a abandonar Catalunya, encara que per molt poc temps.
  • Puigcerdà la vila de Puigcerdà fou cremada per les tropes borbòniques molt abans que la resta, l’abril de 1707.
  • la Seu d’Urgell (Castellciutat): La fortalesa de Castellciutat, a les portes de la Seu d’Urgell, acollia l’any 1710 quatre companyies del Regiment de la Diputació, comandades pel sergent major Joan Jansà, i 20 companyies de fusellers de muntanya. Era comandant de les fronteres pirinenques i governador de la plaça militar de Castellciutat el general de batalla Josep Moragues, essent el seu sargent major Josep Ladrón de Guevara. Després de demanar infructuosament l’aprovisionament de queviures i municions per a la guarnició de Castellciutat, el consell de la plaça decidí el dia 28 de juliol de 1713 acceptar la capitulació de la fortalesa davant del setge del general borbònic Bracamonte, que s’havia plantat amb un cos considerable de l’exèrcit davant de les fortificacions de Castellciutat el dia 24 de juliol.
  • Sort: En capitular Castellciutat el juliol de 1713, el seu governador austriacista, el general Josep Moragues, es traslladà a Sort, vila de la seva segona muller, des d’on continuà lluitant contra les tropes borbòniques arreu del país.
  • Barcelona, cap i casal de Catalunya, és sens dubte el principal escenari històric de la Guerra de Successió. Són diversos els indrets de Barcelona que es poden destacar:
    • les ruïnes del Mercat del Born, que amaguen una petita mostra de la ciutat d’abans del 1714;
    • el Parc de la Ciutadella, com a memòria del quarter i fortalesa militars que s’alçaren després de la guerra;
    • Montjuïc, l’altra fortalesa militar que visqué importants batalles i esdeveniments durant aquell període;
    • el Fossar de les Moreres, com a cementiri on s’afusellaren i s’enterraren moltes de les víctimes catalanes després de l’entrada de les tropes borbòniques a la ciutat;
    • El Portal de Mar, indret on s’intal·là la gàbia amb el cap del General Moragues per escarni dels vençuts;
    • l’estatua de Rafel Casanova a la Ronda de Sant Pere, lloc de l’antiga muralla de la ciutat on caigué ferit el conseller en cap.
  • Sant Boi de Llobregat: població on va viure després de casat i on morí Rafel Casanova, essent enterrat a dins de l’església parroquial.
  • Costa del Maresme: lloc d’arribada de tropes i de la fugida a l’exili dels militars austriacistes.
  • Hostalric: La fortificació d’Hostalric fou ocupada per les tropes borbòniques del general Pino l’any 1713. El dia 13 de gener de 1714 un destcament borbònic de la guarnició d’Hostalrich, format per 740 infants i 130 cavalls, intentà sufocar la revolta antiborbònica que es produí a Arbúcies, Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm. El dia 14 els borbònics es rendiren i en tornaren uns quants a Hostalric. El coronel de fusellers Ermengol Amill freqüentà en els atacs contra la guarnició borbònica d’Hostalric, prenent-los mules i cavalls.
  • la Batalla d’Almansa: Batalla entre les tropes borbòniques, comandades pel Duc de Berwick, amb 25.000 soldats castellans i francesos, i les austriacistes, comandades pel Marquès das Minas i Lord Galway, amb 26.000 soldats portuguesos, britànics i holandesos. L’enfrontament, un dels més importants de la Guerra de Successió en territori peninsular, tingué lloc el dia 25 d’abril de 1707 prop de la vila d’Almansa. El resultat fou una important derrota pels austriacistes, i com a conseqüència, caigueren successivament sota control borbònic les ciutats principals del Regne de València, abolint-se els Furs, promulgant-se el Decret de Nova Planta, i adherint-se el Regne de Valènica a Castella en condició de província.
  • el Museu de Xàtiva: El Museu de l’Almodí de Xàtiva destaca, entre d’altres coses, per tenir un quadre del monarca Felip V penjat de cap per avall. Aquest fet es deu a que el monarca Felip V ordenà que la ciutat de Xàtiva fos incendiada per haver-li estat infidel. L’ordre fou executada el 17 de juny de 1707, després d’haver estat assetjada la ciutat per les tropes borbòniques, comandades per D’Asfeld. Durant l’incendi, les tropes castellanes que l’executaren, van posar especial cura en la destrucció d’edificis oficials de la ciutat. Una vegada acabat l’incendi i despoblada la ciutat, Felip V dóna l’ordre de crear-ne una nova i “fidelísima” que portés per nom Colonia Nueva de San Felipe.
  • Menorca: L’illa de Menorca fou conquerida per les tropes britàniques durant els mesos de setembre i octubre de 1708, i el general anglès James Stanhope passà a ser la principal autoritat militar de l’illa. Menorca es vinculà a les possessions directes de la Corona Inglesa. En el Tractat d’Utrecht, França i Castella reconegueren la sobirania anglesa de Menorca, i aquesta, juntament amb Gibraltar, foren les dues possessions a les quals els borbònics hagueren de renunciar a canvi que els britànics signessin la pau.
  • Viena: Viena era durant la Guerra de Successió la capital del Sacre Imperi Romanogermànic. L’ant 1711, l’Arxiduc Carles, per mort del seu germà Josep, esdevingué l’emperador del Sacre Imperi i es traslladà de Barcelona cap a Viena, lloc on residí fins a la seva mort. En acabar la Guerra de Successió, Viena, com a capital de l’imperi i de la seva cort, acollí molts exiliats catalans i espanyols que fugiren del dominis conquerits per Felip de Borbó.
  • Anglaterra: Anglaterra, des del primer moment, s’uní amb Àustria i Holanda, per tal d’impedir l’hegemonia francesa d’Europa. Es creà la Gran Aliança de l’Haia (1701) per desbancar Felip V i posar-hi al seu lloc un monarca Habsburg, l’arxiduc Carles d’Àustria. El 20 de juny de 1705, el ministre britànic Mitford Crowe es reuní a Gènova amb els comissaris vigatans Domènec Perera i Antoni de Peguera, per tal de planificar l’entrada de les tropes aliades a Catalunya i la col·laboració dels vigatans. El Regne Unit aportà un gran exèrcit a la guerra contra els borbònics, però signà la pau amb França i Castella l’abril de 1713, després que li fos reconeguda la sobirania de Menorca i Gibraltar. El Regne Unit fou instigador dels catalans a la revolta i, al mateix temps, el principal traïdor.
Mapa de la batalla de Prats de Rei

Mapa de la batalla de Prats de Rei

Mapa de la batalla de Talamanca

Mapa de la batalla de Talamanca

La batalla dels Prats de Rei (Francesc Serra)