Cronologia de la guerra a Cardona

  • 1700
    1 de novembre: mor a Madrid Carles II sense haver revocat el seu últim testament a favor de Felip d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França.16 de novembre: Lluís XIV de França, signant del segon tractat de la Haia sobre l’herència dels Habsburg a la monarquia hispànica, opta per acceptar el testament i proclama rei al seu nét com a Felip V d’Espanya.
  • 1701
    7 de setembre: constitució per part del Sacre Imperi, Anglaterra i Holanda de la Gran Aliança de la Haia contra Lluís XIV de França i Felip V d’Espanya.
  • 12 d’octubre/1702, 14 de gener: Felip V reuneix les Corts a Barcelona i en el seu decurs jura les Constitucions catalanes.
  • 1702
    14 de maig: la Gran Aliança de la Haia declara la guerra contra França i oposa l’arxiduc Caries d’Àustria a Felip V com a successor en el tron espanyol.
  • 1704
    l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei d’Espanya com a Carles Ill per la Gran Aliança de la Haia, desembarca a Portugal.
  • 1705
    20 de juny: signatura del pacte de Gènova mitjançant el qual Catalunya s’adheria al bàndol austriacista.

    setembre/octubre
    : coincidint amb el setge aliat a la ciutat de Barcelona, el Comú nomena una comissió integrada pels notaris Celdoni Thomasa i Jeroni Malet, a més del Dr. Pau Serra, prevere i rector de Sant Miquel, i del Dr. Antoni Franch, per adreçar-se al camp de batalla del setge de Barcelona i prestar jurament a l’arxiduc Carles.

    7/28 de novembre
    : l’arxiduc Carles entra a Barcelona i jura les Constitucions.

    5 de desembre/1706, 31-març
    : convocatòria de Corts, en el decurs de les quals l’arxiduc és proclamat comte de Barcelona i rei d’Espanya com a Carles III.
  • 1706
    gener: l’arxiduc ordena el segrest del títol ducal de Cardona i confereix la seva administració al bisbe de Solsona, fra Guillem de Gonyalons.
  • 1707
    25 d’abril: l’exercit borbò derrota les forces aliades ala batalla d’Almansa, fet que permet la ràpida ocupació dels regnes d’Aragó i València.
  • 1710
    9/10 de desembre: derrotes successives de Brihuega i Villaviciosa, a la Alcarria, que obliguen a l’exercit aliat a replegar-se a Catalunya.
  • 1708-1711
    les casernes i recintes exteriors del castell de Cardona són obrats amb l’objectiu de disposar-los per a la seva defensa.
  • 1711
    17 d’abril: mort sense descendència masculina de l’emperador Josep I, que deixa corn a hereu del Sacre Imperi al seu germà l’arxiduc Carles.

    27 de setembre
    : l’arxiduc Carles embarca a Barcelona per dirigir-se a la seva coronació corn a nou emperador. La reina Isabel Cristina resta a la ciutat corn a governadora durant l’absència del rei i corn garantia del seu retorn.

    12 d’octubre
    : l’arxiduc rep la corona imperial corn a Carles IV.

    17 d’octubre
    : 1.600 homes de les forces del mariscal Lluís Josep de Borbó, duc de Vèndome i comandant general de les tropes borbòniques aleshores acampades als voltants de la vila de Calaf, preparen a través de Pinós un camí carreter fins a Cardona per a fer-hi passar els homes, canons, carros i queviures necessaris per al setge i rendició del seu castell amb l’objectiu d’assegurar-se el control de la Catalunya central, pas previ per a la dominació de Barcelona i tot el Principat.

    12 de novembre
    : les tropes del duc de Vendome, en un nombre de 6.000 infants amb el suport de molta cavalleria i la corresponent artilleria sota el comandament del general Muret, inicien del setge del castell i vila de Cardona. La defensa de la plaça correspon a una guarnició de tres batallons, dos alemanys i un de català, amb uns 1.200 homes sota el comandament del comte d’Eck.

    15 de novembre
    : l’avantguarda de les forces de Muret es localitza a la partida de les Torres, indret que s’ha de localitzar en el turó de la Pietat, on els defensors de la plaça havien bastit diverses obres de defensa avançada de la vila i castell a partir de dues velles torres d’època medieval.

    17 de novembre/21 de desembre
    : les tropes de Muret aconsegueixen fer-se amb les avançades de la Pietat i obliguen a retirar-se al seus defensors precipitadament fins el castell, incapaços de mantenir la vila que serà ocupada pel portal de Sant Miquel. Les tropes del castell han de resistir el foc d’artilleria de les diverses bateries emplaçades entorn seu, situació que es perllongarà al llarg dels trenta-quatre dies del setge. Malgrat la superioritat numèrica, la plana major del comte de Muret és conscient de la dificultat que comportava la rendició del castell donada la seva migradesa de queviures i municions.

    21/22 de desembre
    : les tropes enviades pel comte Guido von Starhemberg, mariscal de camp i comandant general de les forces aliades acampades entorn Prats de Rei, sota el comandament del tinent general baró de Pathée, afegides a les del coronel Muntaner que sortiren del castell, aconsegueixen introduir queviures dins aquest i trencar el setge després d’enfrontar-se als assetjadors en l’indret de la Carosa i els Escorials. L’exercit de Muret es obligat a retirar-se a Calaf i les seves baixes arriben als 2.000 homes, guanyant tot el seu bagatge; la bandera del regiment francès de la Corona; 4 morters; 4 peces de muntanya, 14 canons de batre i una gran quantitat de pertrets de guerra. Els morts del bàndol aliat són uns 300.
  • 1712
    el Comú de la vila fa recompte dels dany soferts en un escenari marcat per bona part de les cases de la vila i terme saquejades i cremades, una hisenda comunal en bancarrota i la majoria dels edificis del castell esfondrats o en ruines.
  • 1713
    19 de març: l’emperadriu Isabel abandona Barcelona i deixa al mariscal Starhemberg com a virrei del Principat en lloc seu.

    11 d’abril
    : França i Espanya d’una banda i Anglaterra, Holanda, Portugal i Savoia acorden la pau d’Utrech mitjançant la qual es dóna per finida la contesa i es reconeix rei d’Espanya a Felip d’Anjou. El tractat, però, no contempla les Constitucions catalanes.

    22 de juny
    : el mariscal Starhemberg signa el pacte de l’Hospitalet per al cessament de la Iluita armada i l’evacuació dels exercits imperials.

    juliol
    : inici del setge de Barcelona. La Diputació del General i la Junta de Guerra es neguen a donar compliment al tractat d’Utrech i el conseller en cap ordena que Manuel Desvalls, el governador militar del castell, conservi la plaça de Cardona en nom de l’emperador Carles.

    30/31 d’octubre
    : nou atac de les tropes francoespanyoles contra el castell amb uns 2.000 homes. Es produeixen forts combats i la Iluita s’allarga tot el dia sense tan sols establir-hi setge. Els atacants es retiren amb 350 morts i 600 ferits.

    desembre
    : el castell de Cardona es utilitzat com a centre operatiu contra les tropes francoespanyoles disposades a la Catalunya central amb l’objectiu de distreure el setge de Barcelona i dificultar la seva intendència.
  • 1714
    1 de febrer: el governador del castell Manuel Desvalls adreça una carta als consellers de Barcelona on exposa que la seva guarnició no arriba als 300 homes i que, en el cas de no reforçar-la, «lo enemich logrará enterament la esclavitut de nostra nació molt en breu».

    11 de setembre
    : assalt, pressa i rendició de Barcelona. A la capitulació pactada es contempla trametre «una ordre al comandant de Cardona de lliurar el castell», corn a condició per no passar la ciutat i els seus habitants per les armes.

    16 de setembre
    : arriba a Cardona el comte de Montemar per a lliurar a Manuel Desvalls les condicions de la capitulació de Barcelona.

    18 de setembre
    : capitulació del castell i vila de Cardona, amb un total de vint-i-una clàusules que garanteixen el respecte per les persones, famílies i hisendes dels defensors de la plaça.
  • 1715
    febrer/març: incorporació de les salines de Cardona a la Reial Hisenda.

    20 de març
    : captura, mort i esquarterament del general Moragues.

    9 de desembre
    : implantació del Reial Cadastre.
  • 1716
    16 de gener: Felip V promulga els decrets de Nova Planta.